Catalunya és com el Quebec, però Espanya no és com el Canadà: Aquesta és una frase que no m’he cansat de repetir en anglès durant els dos mesos que porto aquí, al Canadà. I és que és veritat, per molt que soni a tòpic és veritat. Us mentiria si us digués que els canadencs estan encantats que hi hagi un gran sentiment independentista al Quebec, però com a mínim ho porten millor que els espanyols.
Per començar, no hi ha cap programa de ràdio i/o televisió que es dediqui a atacar constantment els ciutadans quebequesos i quebequeses, ni tant sols hi ha un sol programa que fomenti l’odi entre províncies. De fet, molts pocs programes de televisió parlen de política explícitament i és que aquí tothom viu massa bé per mullar-se.
Durant molts anys els catalans hem sigut enganyats i ens han fet creure que vivíem en una Espanya Federal. Per sort el Nou Estatut i la Sentència del Tribunal Constitucional ens han fet adonar que no era així, però, si necessitem més evidències d’això podem recórrer al fàcil recurs de la comparació.
El Canadà està dividit en províncies, cada província té el seu propi govern. Aquest Govern Provincial té més competències de les que ens podríem imaginar: Cada província regula el seu propi sistema sanitari; té un sistema educatiu propi, és a dir, decideix les competències, la organització del curs escolar, els cursos i les matèries, amb total independència de l’Estat central; també posseeix competències en matèria econòmica, cada província regula els impostos en funció de com ho creu necessari i és lliure d’invertir en qualsevol sector estratègic, pel que sembla de moment la investigació científica és un sector molt ben valorat amb moltes projeccions de futur; i finalment com a últim exemple, cada estat consta d’una política d’immigració pròpia.
Davant d’aquest gran poder de les autonomies algú es preguntarà què fa l’estat. Doncs molt senzill, l’estat s’encarrega de mantenir l’ordre, aplicar directrius econòmiques com inversions i legislació (un gran exemple seria la prohibició de les hipoteques subprime) i de la clàssica funció militar.
I si amb tot això no n’hi ha prou per comprendre les diferències bàsiques entre el Canadà federal i l’Espanya centralitzada posaré un exemple lingüístic: l’etiquetatge. L’etiquetatge és obligat tant en francès com en anglès, a qualsevol província encara que la seva llengua oficial no sigui el francès perquè l’estat considera l’anglès i el francès com a cooficials. Cap funcionari públic, encara que estigui a un territori anglòfon, no coneix i domina ambdues llengües.
I ara, senyores i senyors, digueu-me si els espanyols estan disposats a acceptar aquest estat federal. Perquè el problema no el tenim nosaltres al ser massa exigent sinó el Govern Espanyol al ser massa autoritari i poc respectuós.
